El passat 20 de maig va entrar en vigor el nou Reglament d’Estrangeria. Els canvis són significatius per a les persones migrades que residixen a Espanya. Quines novetats porta la reforma del reglament? Com afecta a les persones a les quals acompanya l’entitat?
Per: FISAT
La Fundació FISAT Salesians Social que treballa amb població migrant, especialment en els projectes Alraso, d’emancipació i de Protecció Internacional, està realitzant sessions informatives a través dels projectes Alraso per a donar a conéixer els canvis del Reglament d’Estrangeria.
Des de FISAT es promouen estes activitats perquè les persones afectades siguen coneixedores dels drets i les obligacions que comporta el nou reglament i puguen actuar en conseqüència. Des dels projectes Alraso, per a l’acolliment, convivència i interculturalitat, a través del servici d’assessoria jurídica, s’està informant de les novetats i les noves situacions creades amb el nou reglament d’estrangeria.
L’objectiu de la reforma és reduir els tràmits, atorgar major seguretat jurídica, més agilitat en els processos i establir majors vies regulars. No obstant això, FISAT, igual que altres entitats referents en l’acompanyament de persones migrants, com la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat- CEAR, considerem que malgrat els canvis continua sent complex el procés de regularització. I en el cas concret de les persones Sol·licitants de Protecció Internacional, la reforma els dificulta i fins i tot empitjora la seua situació ja que el temps que han estat com a sol·licitants de Protecció Internacional no els compta a l’hora de sol·licitar un arrelament. Això les deixa bastant desprotegides, i més si es té en compte l’alt percentatge de sol·licituds que es deneguen.
Quines novetats introduïx el nou Reglament d’Estrangeria?
Sobre els arrelaments.
L’arrelament és una figura específica que contempla la Llei d’Estrangeria espanyola perquè una persona en situació irregular administrativa passe a una situació regular.
Amb la reforma del reglament es creen nous tipus d’arrelament i altres existents es modifiquen.
En tots els arrelaments es reduïx el termini exigit de permanència a Espanya per a accedir a l’arrelament: passa de 3 anys a 2 anys en l’actualitat.
Nous tipus d’arrelament
Arrelament de segona oportunitat. Què és? Està destinat als qui ja van obtindre el permís de residència i no van poder renovar-lo per algun motiu (per exemple, no haver cotitzat prou a causa d’una pèrdua d’ocupació). Si estes persones han romàs a Espanya almenys dos anys des de la pèrdua del permís, podran sol·licitar novament l’autorització de residència i treball per compte propi o compte alié d’un any de duració, sempre que complisca estos requisits:
- No ser sol·licitant de protecció internacional
- Dos anys a Espanya (no compta el temps com a sol·licitant de protecció internacional)
- Haver sigut titular d’una autorització de residència (no per circumstàncies excepcionals) els últims dos anys, que no haja pogut renovar-se per causes distintes a ser una amenaça per a la seguretat nacional, orde i salut públics.
Arrelament sociolaboral. Implica l’autorització de residència i treball (compte propi o compte alié) d’un any de duració. Si es complixen els següents requisits:
- No ser sol·licitant de protecció internacional
- Dos anys a Espanya (no compta el temps com a sol·licitant de protecció internacional)
- Un o més contractes laborals de mínim 20 hores setmanals i salari mínim interprofessional que siga proporcional.
Arrelament socioformatiu. Abans de la reforma era l’arrelament formatiu. Permet treballar fins a 30 hores mentres es realitza la formació i una vegada finalitzada es podrà canviar el permís de residència per un de treball presentant una oferta o contracte laboral.
Requisits:
- No ser sol·licitant de protecció internacional
- Dos anys de residència a Espanya (no compta el temps com a sol·licitant de protecció internacional)
- Informe d’esforç d’integració
- Estar matriculat o estar cursant en centres acreditats estudis d’educació secundària postobligatòria, certificats professionals de Formació Professional de grau C, ensenyances obligatòries per a adults o formació SEPE per a ocupacions del catàleg de difícil cobertura.
Important recordar que en l’arrelament socioformatiu, si s’acaba la formació abans d’1 any que és quan es renova, la pròrroga es condiciona a l’obtenció del títol i busca d’ocupació.
Per a l’arrelament social ja no es requerix un precontracte de treball
Per a sol·licitar l’arrelament social que comporta l’autorització de residència i treball per compte propi o compte alié d’un any de duració, es requerix:
- No ser sol·licitant de protecció internacional
- Dos anys residint a Espanya (no compta el temps com a sol·licitant de protecció internacional)
- Familiars en primer grau línia directa, cònjuge o parella residents legals o informe d’esforç d’integració si no hi ha vincles familiars.
- Mitjans econòmics de familiars o per compte propi equivalents al 100% de l’IPREM (entre 7.200 euros-8.400 euros)
- I com a novetat, ja no es requerix precontracte de treball
Permís per a familiars d’espanyols i espanyoles
Una de les reformes estructurals més importants és la unificació del permís d’arrelament familiar i del permís de familiar comunitari en un nou instrument: el permís per a familiars d’espanyols. Esta nova concessió agrupa tant els familiars directes (cònjuge o parella de fet, fills propis o del cònjuge i ascendents, principalment) com a la coneguda com a “família extensa”, en la qual s’inclou a tot aquell que acredite que està a càrrec del ciutadà espanyol.
El nou permís permetrà, per exemple, reagrupar a fills fins als 26 anys, enfront del límit actual de 21. A més, les sol·licituds podran presentar-se pel ciutadà o ciutadana espanyola des d’Espanya, sense necessitat de recórrer a consolats.
L’arrelament familiar suposa l’autorització de residència i treball per cinc anys. És necessari complir els requisits de:
- No ser sol·licitant de protecció internacional.
- Ser pare, mare o tutor/tutora de menor nacional de la UE, amb el qual convisca i té a càrrec o estiga al corrent de les seues obligacions, o ser familiar que cuida a nacional UE amb discapacitat amb el qual convisca i té a càrrec.
- Disposar de permís de treball
Persones Sol·licitants de Protecció Internacional
El nou reglament contempla que durant el primer any des de l’entrada en vigor del nou Reglament d’Estrangeria (del 20 de maig de 2025 al 20 de maig de 2026), hi haurà un període transitori al qual es poden acollir les persones sol·licitants d’asil, sempre que complisquen els següents requisits.
- Estar en situació irregular a 20 de maig de 2025 per denegació ferma de la sol·licitud de protecció internacional. És a dir, haver rebut la notificació de la resolució del Ministeri de l’Interior abans del 20/03/2025 i no haver presentat recurs, o, havent-ho presentat, tindre ja una resposta negativa o desistir d’este.
- Portar sis mesos en situació irregular abans de la sol·licitud de l’arrelament
- Complir els altres requisits dels arrelaments, en resum:
- Sociolaboral: un o més contractes laborals de mínim 20 hores setmanals i salari mínim interprofessional proporcional.
- Social: familiars en primer grau línia directa, cònjuge o parella residents legals o informe d’esforç d’integració. Així mateix, serà necessari disposar de mitjans econòmics familiars o per compte propi equivalents al 100% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM).
- Socioformatiu: informe d’esforç d’integració i estar matriculat o cursant en centres acreditats uns certs estudis.
Només podran accedir a un permís de residència als qui se’ls haja denegat l’asil per resolució ferma fa, almenys, sis mesos. Després d’eixa data, perdran eixe dret i seran tractats com si hagueren arribat al país per primera vegada.
A tindre en compte: Si has presentat la sol·licitud abans de l’entrada en vigor del nou Reglament d’estrangeria i encara no t’han contestat, pots demanar si et beneficia que se t’aplique la nova llei.
Quina resposta donem a la migració des de les Plataformes Socials Salesianes?
Acompanyar a les persones migrants, especialment a jóvens, no és només una tasca assistencial ni una resposta a una emergència migratòria, sinó una missió profundament humana i educativa. Com a comunitat salesiana, la nostra identitat ens crida a estar on està la joventut, especialment la més vulnerable, per a garantir que ningú quede fora, ningú quede arrere, ningú quede sol. L’acolliment no és només obrir una porta, és obrir camins. La inclusió no és només permetre que estiguen, és oferir-los un lloc on puguen ser i créixer.
L’acompanyament a jóvens en situació administrativa irregular és prioritari, brindant assessorament jurídic i suport en la tramitació de permisos per a facilitar la seua regularització i inclusió social. A més de la resposta, les Plataformes busquen construir xarxes de solidaritat, connectant als jóvens amb recursos comunitaris, associacions i persones que puguen donar suport al seu procés d’integració. El seu objectiu és impulsar processos d’inclusió i autonomia a llarg termini, empoderant a la joventut per a construir una vida digna.
Per a fer este article hem recorregut a les següents fonts:
- Programa Alraso. Asistencia jurídica
- Revista de la Seguridad Social. Ministerio de Inclusión, Seguridad Sociales y Migraciones
- CEAR. Principales cambios del nuevo Reglamento de Extranjería
- El País. Reforma del Reglamento de Extranjería: ¿Qué cambios se aplicarán a los inmigrantes a partir del 20 de mayo?
- Informe de las Plataformas Sociales Salesianas. Infancia, adolescencia, juventud en tránsito