Han transcorregut sis mesos des de l’entrada en vigor de la reforma del Reglament d’Estrangeria. Fruit d’aquest marc legislatiu més just comencem a celebrar des de les entitats socials els anhelats permisos de residència i autoritzacions de treball d’alguns dels joves dels recursos. El seu camí continua sent complicat però més aplanat, ara tot sembla possible.
Por: FISAT
Un dissabte al matí irromp en el grup de whatsapp dels serveis centrals de la Fundació Ángel Tomás- FISAT un missatge de text i un àudio “Estic content, estic feliç. Han eixit els meus papers”. És Famous, un dels joves del pis d’emancipació Magone. Rosana, la directora del pis explica que s’ha resolt un expedient que es va presentar com a “circumstàncies excepcionals” després de la reforma del Reglament d’Estrangeria.
No ha sigut un dissabte més. Ha sigut un dia especial i gràcies a aquests missatges des de Magone es fa partícips d’aquest assoliment a una part de la fundació que lluny de la intervenció també celebra i s’alegra de l’èxit de Famous i de l’equip educatiu que l’acompanya.
Han passat sis mesos des de l’aprovació de la reforma del Reglament d’Estrangeria. Els canvis comencen a atorgar a la joventut migrant menor d’edat i a la joventut extutelada, -major de 18 anys-, uns drets que mai se’ls degueren negar i la vulneració dels quals ha generat durant molts anys sofriment afegit en les vides de molts joves.
“Era necessària una reforma del Reglament perquè, almenys els joves migrants extutelats pogueren partir de la mateixa igualtat de condicions que altres joves de la mateixa edat”, assenyala Rosana Palomares, que també coordina les llars d’emancipació de FISAT. En 2021 han residit en els 8 recursos d’aquesta tipologia de la fundació salesiana 63 joves.
Durant anys les entitats del tercer sector que treballen amb joves migrants han denunciat el contrasentit d’un reglament que abocava a aquesta part de la joventut a l’exclusió. Aconseguir regularitzar la situació d’aquestos joves ha sigut fins a l’aprovació de la reforma del Reglament com una gimcana on a vegades en lloc d’avançar et retornava a una posició quasi d’eixida o et perpetuava en uns llimbs en el qual res es movia excepte el temps.
Parlem de la falta d’autorització de treball automàtica per als joves migrants en edat laboral; a exigències desmesurades al sector empresarial i als joves per a la tramitació de la seua autorització de treball i posterior contractació; a la vigència de tan sols un any de les targetes de residència dels menors tutelats i els obstacles per a la seua renovació; les dificultats en l’obtenció de les cèdules d’inscripció i la disparitat de criteris a nivell provincial per a la seua tramitació; i el no reconeixement de la validesa dels documents d’identitat dels xiquets i xiquetes expedits per les Autoritats dels seus països d’origen.
Per això, aquesta reforma, a l’espera de veure com es desenvolupa i executa ha sigut ben valorada.
“La reforma es valora de manera molt positiva ja que fins al moment les traves burocràtiques i administratives convertien en un mur la inclusió sociolaboral de joves migrants menors d’edat, arribats a territori espanyol”, explica Rosana. “Han sigut moltes i mantingudes durant un temps innecessari, deixant a gran part de joves en una irregularitat sobrevinguda en aconseguir la majoria d’edat a causa de la rigidesa extrema d’una normativa que després de tants anys, es modifica ara.
S’espera que la reforma del reglament d’Estrangeria aprovada flexibilitze part d’aquestos tràmits i facilite la documentació a milers d’adolescents i joves que han vist truncat el seu futur al nostre país”.
Cristina Martínez, coordinadora del programa Alraso de FISAT per a l’acolliment, convivència i interculturalitat ho celebra, “però sempre tenint en compte que no es tracta d’una concessió o un tracte de favor, sinó de la garantia d’uns drets que com a persones i, en aquest cas, com a menors, els corresponen i no estaven sent respectats fins al moment.
Les xiquetes, xiquets i adolescents migrants són, abans de res, menors i quan parlem de drets és aquesta condició la que ha de prevaldre davant qualsevol altra”.
Les batalles administratives d’aquests joves les barallen, al costat d’ells i en primera línia les educadores i educadors que els acompanyen. Alberto Andrés, director dels pisos d’emancipació a la província d’Alacant de FISAT, també valora la reforma com a positiva i apunta les principals incongruències a les quals s’han enfrontat en el dia a dia els joves migrants en edat de treballar, tant tutelats com extutelats.
“La reforma genera un escenari completament diferent, i més lògic, per als joves que van arribar a Espanya sent menors d’edat”.
Amb la reforma del reglament s’estableix un règim propi per als joves extutelats amb requisits més concordes a la seua realitat, allarga la duració de les autoritzacions de residència i permet que els joves extutelats que ara tenen entre 18 i 23 anys i que s’han vist abocats a la irregularitat sobrevinguda puguen accedir a una autorització de treball.
“Abans de la reforma, tindre permís de residència i no tindre autorització de treball era un contrasentit. Creant joves integrats socialment, amb formació específica, coneixement de l’idioma, etc., però amb una gran dificultat per a poder accedir a un lloc de treball. Aquesta dificultat venia a conseqüència que perquè una empresa els poguera donar d’alta havia de fer-los un contracte de jornada completa durant un any de duració”.
La modificació del reglament permet que els joves tinguen de manera simultània el permís de residència i de treball.
Aconseguir la majoria d’edat per als joves migrants que no han aconseguit regularitzar la seua situació implica enfrontar-se a un abisme. “Les exigències administratives per a les renovacions de les autoritzacions de residència dels menors estrangers no acompanyats que aconsegueixen la majoria d’edat han vingut a dificultar la situació de vulnerabilitat d’aquest col·lectiu”, explica Rosana. “Abans de la reforma, el Reglament multiplicava tràmits administratius, diluïa responsabilitats entre les diferents administracions i no proporcionava respostes àgils i eficaces a les necessitats reals d’aquests xiquets i xiquetes”.
Flor Vivas és la coordinadora de la Llar projecte migratori Pis Don Bosco de Borriana, una residència per a joves migrants menors d’edat que estan sols a Espanya.
“Concretament per als que treballem en el dia a dia amb menors estrangers no acompanyats aquesta reforma dona més sentit al nostre treball, ja que fins al moment l’etapa prèvia a la majoria d’edat que moltes vegades és molt pròxima a la seua entrada a la Llar, suposava una agonia per a l’adolescent i molt frustrant per a l’equip educatiu.
Joves que veuen com en qüestió de dies la seua vida donarà un canvi de 360 graus: de viure en un lloc on et cuiden, tens menjar calent, dutxa, formació, horaris, suport en tots els sentits, a la soledat més absoluta on només per tindre un any més es veuen privats de tota mena de cures i abocats a una pèrdua de drets. Només els queda viure d’ajudes socials en el millor dels casos, perquè aconseguir un contracte de jornada completa per un any és una utopia. De 21 joves que han passat en dos anys i mig per aquest recurs, només un l’ha aconseguit”.
En el Pis Don Bosco de Borriana també han viscut ja les primeres alegries després de la reforma del Reglament.
“Fa una setmana ens va arribar la primera resolució de renovació de permís de residència i treball d’un adolescent de 17 anys fins a 2024. El que suposa que podrà continuar treballant una vegada complida la majoria d’edat en unes condicions reals fins als 20 anys com a poc i amb moltes més facilitats a l’hora de renovar”.
Des dels equips d’emancipació i residència de FISAT s’estima que aquesta reforma beneficie a curt termini a unes 30 persones extutelades i a 9 joves de la llar projecte migratori, de moment, els 6 que viuen actualment en el recurs més tres que ja són majors d’edat.
I ara?
“Encara que com en tot, continuen existint llums i ombres. És una via que obri el camí cap a la inclusió d’aquests menors i joves migrants però la lluita no acaba ací ja que són centenars de milers de persones les que es veuen abocades i obligades a abandonar els seus països d’origen i no es veuen emparades per una llei d’estrangeria, una miqueta obsoleta i que convida a eixir del país fins i tot abans d’entrar, de manera subtil”, considera Rosana
Per a Cristina, “Continuem fent passos que ens acosten a una igualtat i inclusió més real, però el camí que queda per recórrer encara és llarg, perquè la llei d’estrangeria actual (Llei orgànica 4/2000) suposa una “carrera d’obstacles” difícilment sortejables per a moltes persones migrants que resideixen al nostre país.
Des de FISAT continuarem treballant no sols per a acompanyar a aquestes persones, sinó per a tractar d’aconseguir canvis més profunds i estructurals com aquesta reforma, que actuen sobre les causes i garantisquen la igualtat real de drets”.
Avanços amb la reforma del Reglament d’Estrangeria
– Documentació en regla
Els menors d’edat que arriben sols a Espanya i es troben sota la protecció de l’Administració estaran degudament documentats. Les oficines d’estrangeria estan obligades a tramitar les seues autoritzacions de residència en el termini màxim de 90 dies des de l’entrada del menor en el Sistema de Protecció.
– Permís de treball
Les autoritzacions de residència en menors a partir de 16 anys portaran aparellades el permís de treball.
Vigència de les autoritzacions de residència
– Les autoritzacions de residència tindran una vigència de 2 anys per a majors de 18 anys extutelats. I fins a 3 anys en el cas de menors d’edat.