Nolo Tarín, director de la Plataforma Social Salesiana de Sant Antoni Abat de València, reflexiona sobre l’Educació Social, en la seua participació recent en la jornada “Educació social: professió compromesa amb la Infància”, organitzades pel Col·legi Oficial d’ Educadors i Educadores Socials de la Comunitat Valenciana (COEESCV).
Per: FISAT
El sistema de protecció de menors a Espanya ha evolucionat molt. En aquest context, els recursos residencials en la Comunitat Valenciana han experimentat en els últims cinc anys una transformació molt important gràcies a una aposta decidida per un canvi de paradigma en el qual la Educació Social ha jugat un paper fonamental.
En concret, els recursos residencials han passat d’una dimensió asistencial a una dimensió educativa en la qual ha influït de manera decisiva l’evolució de la figura del professional de l’Educador/a Social i la millora dels recursos. “Actualment són recursos que treballen des de l’individu, des del protagonisme del xiquet/a o de l’adolescent i amb un enfocament comunitari, global i en el qual l’educació social ha tingut molta importància”, explicava Nolo Tarín, director de la Plataforma Social Salesiana de sant Antoni Abat de València, en la seua participació recent en la jornada “Educació social: professió compromesa amb la Infància”, organitzades pel Col·legi Oficial d’ Educadors i Educadores Socials de la Comunitat Valenciana (COEESCV).
Tarín que ha sigut durant huit anys director de la Residència d’Acolliment de Menors Casa Don Bosco de València de la Fundació Ángel Tomás- FISAT, va analitzar el paper i les funcions de l’educació social en els recursos residencials.
La formació, l’especialització i l’aposta del professional de l’educació social en els equips dels recursos residencials han contribuït al seu enfortiment. La realitat de l’entorn residencial és diferent a la de fa cinc anys, “llavors, malgrat l’evolució, prevalia la fragilitat d’aquests recursos”, derivada de la diversitat de titulacions dels professionals que treballaven en els centres residencials, la falta de formació específica i uns recursos que l’administració disposava per a gestionar l’entorn residencial que no permetien treballar en condicions adequades i amb la qualitat suficient. Passats aquestos cinc anys aquesta realitat és diferent: els professionals en la majoria de centres residencials tenen la titulació d’educador social; hui dia existeix una oferta específica d’infància i educació des de molts àmbits que se’ls exigeix als professionals que s’incorporen a treballar en aquests recursos; i hi ha hagut una millora substancial dels recursos que es destinen a l’àmbit residencial i que permeten unes condicions de treball dignes i unes possibilitats d’intervenció amb els xiquets i adolescents molt adequades. «I això té a veure evidentment amb unes determinades polítiques i unes apostes», remarca.
Encara que encara cal avaluar en quin grau han influït tots aquests canvis, Tarín es mostra positiu:
“Percep que en els recursos residencials que no són específics sí que s’està implementant un model inclusiu. Se’ls està dotant de majors recursos i s’intenta que en els centres s’atenga les diverses realitats que tenen els/as xiquets/as i adolescents”.
“L’avanç és molt important”, subratlla. “Existeix un escenari positiu per a continuar evolucionant i on l’educació social és la protagonista al costat de els/es xiquets/es i adolescents”.
FISAT compta amb tres residències d’acolliments de menors: Casa Don Bosco, a València i Borriana, i Llar de proiecte migratori Pis Don Bosco a Borriana.
En 2019 tots tres recursos han atés 40 xiquets, xiquetes i adolescents.
Les residencia d’acolliment de menors en la Comunitat Valenciana són un servei concertat per Generalitat Valenciana. Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. En el marc dels acords d’acció concertada en matèria de serveis socials en el sector d’infància i adolescència per a l’any 2019 i 2020.