Qui millor que Segundo García, secretari de la Fundació Ángel Tomás, per a acompanyar-nos en un recorregut de passat, present i futur. Des dels inicis de la Fundació, Segundo ha exercit diversos càrrecs de responsabilitat en l’entitat.
Per: FISAT
Per a començar aquesta entrevista, li demanem a Segundo que reflexionara sobre què li ha aportat la Fundació en aquest temps. Les seues paraules reflecteixen el sentir de tantes persones que s’han acostat a l’entitat per a donar #Mesperaquitemenys … i que en la majoria de les ocasions, acaben rebent més del que van donar.
Segundo García: “Sona a tòpic però és cert que un rep molt més del que dóna. Ho he pogut comprovar en aquests anys que porte en relació amb FISAT. M’ha aportat vida, il·lusió, esperança, somnis. M’ha enriquit amb un munt de rostres, noms, persones, tant de professionals, com de destinataris de la nostra intervenció.
M’ha facilitat la trobada amb persones molt necessitades de les quals he après la seua capacitat de superació, resiliència, desitjos de creixement.
M’ha ajudat a aprendre a centrar la intervenció no tant en les manques sinó en les potencialitats de cada persona. M’ha reforçat en els principis bàsics de l’educació salesiana: proximitat, presència, relació educativa, confiança, esperit de família, la capacitat de creure en les possibilitats de canvi i de millora de les persones encara que la seua situació de partida siga molt complexa”.
M’ha ajudat, com salesià, a identificar-me amb Don Bosco pare. En el col·legi ho havia fet amb Don Bosco mestre, en el Centre Juvenil amb Don Bosco amic.
I ha contribuït a canviar la mirada, procurant no mirar des d’estereotips o prejudicis, sinó a la persona concreta en la seua realitat, a comptar amb ella en aquest camí d’acompanyar el seu procés de creixement…I a reforçar la meua opció pels més necessitats perquè, com diu el lema d’aquest curs, “els últims puguen ser els primers”.
Quina ha sigut l’evolució de FISAT en aquests 10 anys?
FISAT va nàixer com una Fundació que donara cobertura als projectes socials de l’antiga inspectoría salesiana de València. Va nàixer com una xicoteta llavor, amb molt pocs projectes i pocs treballadors, però amb un gran desig d’implicar-se en el terreny social, especialment en el camp dels xiquets, xiquetes, adolescents i joves en situació de major risc. El creixement ha sigut vertiginós quant a nombre de projectes i de treballadors.
Quins han sigut els millors encerts de FISAT en aquest temps?
Han sigut molts però per damunt de tots destacaria la “escolta” de la realitat perquè l’obertura de nous projectes partisca sempre de necessitats reals, en diàleg amb l’administració i a proposta de les obres salesianes locals.
D’altra banda, ha sigut molt important la vinculació dels projectes a les obres salesianes de referència i la coordinació pastoral perquè els projectes no siguen merament de promoció social sinó que desenvolupen processos educatiu-pastorals.
També destacaria aspectes importants en quant al funcionament de l’entitat, que ha sabut consolidar i enfortir la seua estructura amb una secretaria tècnica potent que facilita el treball als projectes i la seua sostenibilitat.
Altres punt important que ens ha ajudat a definir-nos és la política de contractació de personal que compartisca la identitat d’un projecte salesià a més de la seua competència professional.
Parlem d’un nou escenari en el qual les empreses, a través de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), estan cridades a col·laborar amb el Tercer Sector. Com ha de presentar-se FISAT al empresari?
FISAT hauria de presentar-se com una entitat transparent en la seua gestió i economia, compromesa amb els objectius de desenvolupament sostenible.
Hem de deixar palés la nostra especialització en el treball educatiu amb els xiquets, xiquetes, adolescents i joves en situació de major risc o vulnerabilitat. I la nostra forma de treballar: ens caracteritzem per situar en el centre de tots els projectes a la persona, treballant amb ella amb programes educatius integrals.
A més, les empreses han d’entendre que es rendibilitza al màxim la seua col·laboració en benefici dels seus destinataris.
Quins són els principals desafiaments d’una entitat com FISAT?
Destacaries sobretot quatre desafiaments:
1. Garantir la sostenibilitat i manteniment dels projectes.
2. Ser una entitat àgil en les seues estructures que permeta donar resposta ràpida a noves situacions d’emergència social.
3. Seguir explorant al màxim tot el relacionat amb la inserció laboral perquè és la clau per a la inclusió social en igualtat d’oportunitats.
4. Ampliar el ventall d’empreses col·laboradores, entitats i persones per a no dependre tant de l’administració en el finançament dels seus projectes.
Com animaria a qualsevol persona que llegira aquesta entrevista a sumar-se a FISAT, ja siga com a soci, voluntari, RSC…?
Jo diria, en paraules del Papa Francesc, que vivim en una cultura que ha globalitzat la indiferència com a tònica normal, una cultura del descarte, de persones sobrants. En aquest context necessitem globalitzar la solidaritat com una de les maneres possibles per a poder construir un món nou. Ací necessitem la col·laboració de tots, de l’administració, de l’empresa, el Tercer Sector, la universitat, la ciutadania…
Treballar amb les persones més vulnerables, col·laborar amb elles siga de manera directa o indirecta t’enriqueix com a persona, com a empresa, com a entitat. I FISAT ofereix aquesta oportunitat. Acosta’t als nostres projectes, coneix-nos, visita la nostra web…Junts som més. Qualsevol gota per xicoteta que semble és important en el mar de la solidaritat.