400 és el nou programa d’À Punt, la televisió autonòmica valenciana, i dijous passat, en la seua estrena, 105.000 espectadors van veure aquest docureality sobre entitats socials. La Fundació FISAT i els seus projectes socials d’infància i joventut va ser la primera entitat convidada a compartir el seu treball.
Per: FISAT
Durant més d’una hora, 400 reflecteix el dia a dia dels projectes socials salesians. Aquest nou programa d’À Punt està dirigit i conduït per Pere Aznar, un còmic i monologuista que durant diversos dies explora des del respecte i la curiositat què hi ha darrere de les portes de projectes com la residència d’acolliment de xiquets, xiquets i adolescents, Casa Don Bosco de Borriana, el Projecte de Suport Educatiu o el pis d’emancipació Buzzetti.
Pere Aznar en la seua convivència parla amb moltes persones, treballadores i treballadors, joves destinataris i destinatàries; i descobreix les vivències Ana, Juanxo i Alí Rahmen els qui es deixaran acompanyar pel còmic amb l’objectiu de transformar les seues experiències vitals en un monòleg que farà moure a l’espectador els 400 músculs que utilitzem en riure.
VEURE EL PROGRAMA 400“És un premi a la Fundació per la nostra labor i per la vida d’aquests xavals”
Un resultat que des de FISAT es valora com un premi al treball de l’entitat. Raúl Hernández, director de la plataforma social de salesians Borriana, explica l’impacte que ha tingut el programa 400.
“L’experiència del programa també ha creat un sentiment d’unió, de família en el sentit de pertinença. Aquesta activitat ens ha ajudat a reforçar-nos, a alegrar-nos que el nostre dia a dia es veja reflectit en la societat, en què hi haja un moment de dedicació per a nosaltres i això ho faig extensible a tota la fundació.
A nivell personal ho he viscut sempre des de la tranquil·litat. Eren pocs els contres una vegada coneguda la seua línia editorial. Ho he viscut com un premi a la Fundació per la nostra tasca i per la vida d’aquests xavals i vaig gaudir moltíssim tot el procés, l’experiència i el resultat.
Les respostes de la gent han sigut molt bones. Veure el share del programa i saber que més de cent mil persones han vist a FISAT i han vist com treballem em sembla brutal. Que la bona vesprada de Juanxo parlant de Bartolomé Garelli, origen de la nostra entitat com a salesians, se senta en la televisió pública em sembla brutal així que jo crec que és un regal per a nosaltres com a entitat i ho és per als xavals”.
Complicitat darrere de les cambres
La preparació de 400 ha durat diversos mesos des de la primera presa de contacte de la productora amb FISAT. “Ja les primeres impressions van ser molt bones, potser des d’ací la nostra seguretat a encaminar-nos en una cosa així”, explica Raúl.
“Van fugir del sensacionalisme, volien relatar vertaderes experiències transformadores de persones que parteixen d’un clar desavantatge social i això crec que és el que ens va enganxar”.
Tot el mes de setembre es van dedicar a trucades i videotrucades de més d’una hora contat anècdotes, experiències, emocions, frustracions sobretot el nostre sector i això els va donar moltes dades de com treballem, de les nostres intencions. En aqueix procés es van anar destacant noms (Juanxo, Ana, Rehman). A mitjan octubre ens plantegen un guió, ens donen total llibertat per a opinar, canviar, no hi ha una línia editorial que ens limitara, al contrari, total llibertat per a parlar del tema que fora, el que ens va agradar.
Vam veure a un Pere Aznar molt humà, molt compromés a fer un projecte d’aquest estil. Són eixes converses que tens amb persones que saps que no sols estan per interés mercantil, sinó que també hi ha un fons de voler donar a conéixer alguna cosa, una història, una entitat…
Les jornades de gravació van ser molt intenses. De 9 del matí a 7 de la vesprada, amb una hora per a menjar, amb horaris organitzats perquè totes les persones pogueren participar. Raúl agraeix l’acolliment de la Casa Salesiana que va posar totes les facilitats i va cedir espais i instal·lacions, estant a disposició, “també ho van viure des d’aqueixa alegria”, assenyala.
Han sigut molts els moments a destacar, per exemple, “el dia que es reuneixen amb els xavals de la casa va ser molt emocionant. Els xavals ho van viure com a protagonistes aquell dia. Ensenyant-los com funcionava la casa, les instal·lacions, proposant idees, ells escoltant-los. Molt bonic. L’escena del menjador que dona inici al programa, reflecteix molt bé com es fan aquestos moments de menjador, i els xavals van estar super bé, participant”.
El teatre, una vesprada de riures i emocions
El final de la gravació del programa va transcórrer en el teatre Principal de Castelló on es van gravar amb públic els monòlegs dels tres protagonistes. Allí estaven convidats destinataris i destinatàries dels diferents projectes, personal de FISAT; persones d’altres ambients de la casa salesiana de Borriana. Va ser una vesprada molt divertida i sobretot emocionant.
Aquella vesprada va ser molt bonica perquè va ser el colofó i sobretot per poder escoltar el relat d’aquestes persones. Pensa que hi ha xavals que estan veient el seu possible futur; xavals que estaven asseguts escoltant com Ana ha superat cadascun dels sots, cadascun dels objectius que s’ha posat fins a aconseguir les seues metes.
Juanxo que és aquest educador que resulta que no coneixíem la seua història i ens parla d’aqueixa infància complicada o Rehman, que sempre està amb un somriure però ens conta que ha creuat 14 països des del Pakistan fins a arribar a Espanya, això als xavals els va marcar aquell dia. I els va marcar quan van veure el programa tots junts en el teatre de la casa salesiana i els xavals del PAE amb el testimoniatge de Juanxo es van remoure, -el nostre educador ha passat per situacions semblants a les nostres-.