Els equips del programa d’inserció sociolaboral Somos Parte de FISAT van compartir una sessió de treball amb José Miguel García Muñiz, assessor laboral, que t’explica com preparar la millor versió de tu per a “vendre’t” en el mercat laboral com si fora el teu col·lega. 

Per: FISAT

“Sempre he anat a treballar disfressat… En youtube volia que la gent s’assabentara de les coses, no volia semblar súper mega pro per això intente ser pròxim, parlant com li ho explicaria a qualsevol persona. No explique les coses per a semblar més llest que ningú sinó perquè la gent ho entenga”.

José Miguel García Muñiz està darrere de Humanos como recurso. És senzill i directe. Amb un estil pròxim s’ha convertit en un referent en l’assessorament laboral i millora de l’ocupabilitat. Compta amb més de 14.000 subscriptors en el seu canal de Youtube, i 35.000 en el seu compte d’Instagram, que al costat del seu blog és una font de consells, reflexions i claus que ajuden a entendre les dinàmiques actuals del mercat laboral.

És psicòleg, “vaig estudiar psicologia perquè m’agradava ajudar a la gent”, i després es va enfocar en Recursos Humans. Durant un temps va compatibilitzar el seu ús en l’empresa amb incursions en les xarxes socials, primer en Linkedin i Youtube, fins que va decidir apostar pel seu projecte personal d’assessoria. 

La seua experiència en l’empresa en Recursos Humans li ha donat una visió completa de com funciona la cerca d’ocupació als dos costats de la barrera. I va ser precisament aquesta visió la que es va considerar d’interés per a oferir una formació a les treballadores i treballadors que intervenen en inserció laboral. 

Les seues recomanacions estan molt en línia amb la metodologia de Somos Parte i va reafirmar els equips de treball que estan fent bé les coses. “És important perquè en el tema de cerca d’ocupació hi ha dos tipus de perfils: el que ha fet un màster o una carrera relacionada amb ocupació i el que coneix és a nivell teòric i persones com jo que han treballat en recursos humans. Parle del que parle perquè ho he viscut. I que una persona que ha sigut ací et diga que això és així com penses i com l’estàs fent és molt bo per a elles i ells perquè els reafirma i els ajuda bastant”.

En la formació, José Miguel va abordar qüestions com la preparació de les persones professionals per a enfrontar-se al mercat actual de treball; com assimilar conceptes sobre portals d’ocupació actuals i com funcionen; la importància d’adaptar-se a les necessitats de les persones participants i com preparar-se per a la rapidesa del mercat en línia.

En la intervenció és important no perdre la perspectiva que comporta treballar la inserció laboral de col·lectius vulnerables.

Aconseguir la motivació i el compromís de les persones beneficiàries és clau, i complex alhora. “Al final els beneficiaris volen resultats i pensen que és una pèrdua de temps: fer el currículum, preparar una entrevista…

Va haver-hi una frase que em va agradar molt que va eixir en la primera sessió amb Somos Parte: estem veient la part laboral però ens hem de centrar més en la part soci perquè el laboral vulgues o no pots recórrer a informació en internet però el xungo és fer que aquesta persona estiga motivada per a vindre, fer el currículum o com atraure’ls perquè seguisquen avant i no abandonen unes pràctiques”. 

Per a les entitats socials que treballen la inserció sociolaboral, la humanització dels Recursos Humans, la capacitat de veure més enllà d’un currículum i percebre les possibilitats d’un candidat o candidata a un lloc de treball és vent a favor per a les persones beneficiàries. Però existeix aqueix canvi? 

Per sort les coses estan canviant i els departaments de recursos humans cada vegada s’actualitzen més. S’està prenent més en consciència que és una persona la que està fent una entrevista. Abans es tenia com una posició de superioritat de l’empresa sobre la persona i ara hi ha una equiparació. Es cuida més la informació que se li dona a la persona, s’estableix una conversa, no un mer qüestionari.També hi ha una evolució de les empreses cap a un tracte més familiar, més tractar al treballador com a un equip”.