Garantir els Drets de la Infància, especialment d’aquella que es troba en una situació vulnerable és l’objectiu fonamental de la fundació FISAT. Quins són els reptes que ens presenta esta missió? El treball en xarxa i el compromís de tota la societat són essencials per a aconseguir-lo, per este motiu les II Jornades FISAT van voler ser un punt de trobada per a reflexionar sobre els desafiaments crucials que afecten xiquetes, xiquets i adolescents.
Per: FISAT
Caixaforum València va acollir el 10 de novembre, en vespres del Dia Mundial de la Infància, la Jornada sobre Drets de la Infància. Professionals experts de diferents àrees d’intervenció amb la infància van debatre sobre la situació actual des del punt de vista de l’escola, l’educació social, la psiquiatria i la psicologia.
Nou enfocament de Drets
Tomas Aller, referent en la Protecció de la Infància, va realitzar la ponència inaugural. Aller va proposar de partida, crear un llenguatge compartit i coherent amb el qual compartir tot el que es fa en relació a la protecció de xiquets, xiquetes i adolescents. “Hi ha massa soroll, massa opinions, massa formes diferents d’enfocar les coses. No té sentit continuar construint, continuar avançant en el desenvolupament de sistemes, de protocols, d’actuacions etc…si ni tan sols hem sigut capaços de posar-nos d’acord”. Aller va advocar pels espais per a pensar de manera conjunta i per la participació.
L’expert va proposar construir un nou enfocament de drets que complemente el marc actual, partint de l’enteniment de quatre conceptes fonamentals sobre els quals ha d’haver-hi consens: bon tracte, violència, cura mútua i interés superior.
Per a Aller, “el bon tracte, com la caritat, comença per un mateix i això és una cosa que també cal treballar”. “El bon tracte es caracteritza per com jo ajude a un altre a aconseguir el seu màxim nivell de desenvolupament, el seu màxim nivell de competència. Per què? Perquè jo faig bon tracte quan ajude a les persones que estan al meu voltant a ser el més autònomes possibles i a ser propietàries de la seua vida.
A partir del bon tracte, Aller va desgranar conceptes i accions com la cura, l’autocura, la necessitat de deixar-se cuidar i com això genera una presa de consciència de la cura de l’entorn i de l’entorn social.
“Estem cada vegada més sols, abandonats, però no ha augmentat el nombre de trastorns”
La salut mental en el dia a dia
La salut mental va ocupar una part central del debat del panell d’experts.
Per a Noelia Soriano, pedagoga i directora del col·legi Salesians sant Antoni Abat, la clau està en la formació del professorat i en la inclusió, “en el que s’està treballant molt”, va puntualitzar.
Alicia Talón, educadora social en el programa Infància Orriols de FISAT, va proposar quatre claus: el treball en equip; sensibilitzar al propi grup de xiquets i xiquetes perquè siguen capaces d’entendre la problemàtica i que et donen suport en situacions de conflicte; el treball en xarxa; i l’esport.
Raquel Aguilar, psicòloga clínica en FISAT, va assenyalar la importància d’entendre els fets de manera global. Què ha fet? per què ho ha fet? i com puc ajudar-lo?
Auxi Javaloyes, psiquiatra infantil, va animar a no tindre por a la salut mental. “Retardar eixa intervenció genera més tractament farmacològic”; i va advocar per potenciar els factors protectors que poden marcar el canvi.
Per part seua, Jaume Funes, psicòleg, expert en renovació pedagògica, va reivindicar la recuperació de la idea del malestar. “La societat està assumint una idea de la salut mental biologicista. És fals, no hi ha dubte. Estem cada vegada més sols, abandonats, però no ha augmentat el nombre de trastorns. Funes va considerar que en la nostra societat acumulem malestar i a vegades hi ha tants que ens trastornen perquè no els podem controlar.
Beatriz Cazurro, psicòloga, experta en intervenció psicoterapèutica amb la infància, va argumentar sobre el trauma. “La falta de cura és traumàtica de per si mateix. Estar en una societat que no entén el que m’està passant és un trauma”. Cazurro va afirmar que no sols el maltractament prové dels adults, també de tot el sistema.
“Les xiquetes i els xiquets tenen molt què dir. Cal escoltar-los”.
Suport institucional
La directora general de Família, Elena Albalat, va donar suport a la jornada de FISAT. En la seua intervenció va destacar la necessitat de crear “entorns segurs i protectors” en tots els àmbits de la vida dels xiquets i xiquetes on “es respecten els seus drets i es promoga un ambient protector físic, psicològic i social”.
Albalat va destacar la importància d’escoltar els xiquets, xiquetes i adolescents i afavorir espais de participació infantil com els Consells de la infància i adolescència, òrgans consultius i de participació. “S’ha fet molt, però ens queda molt a fer. I elles i ells tenen molt què dir. Cal escoltar-los”.
“FISAT es compromet a continuar sent una referència en la promoció d’entorns educatius com a vehicle primordial per a garantir els drets de la infància”
Compromís de la Fundació FISAT
Perquè l’educació complisca la seua funció com a garantia dels drets de la infància, ha de ser inclusiva, equitativa i de qualitat. Tots els xiquets i xiquetes han de tindre accés a una educació de qualitat, independentment del seu origen ètnic, gènere, situació socioeconòmica o capacitats. L’equitat en l’educació és essencial per a tancar les bretxes existents i assegurar que cap xiquet o xiqueta es quede arrere.
En este sentit, com a part de la família salesiana i inspirada per Don Bosco, FISAT es compromet a continuar sent una referència en la promoció d’entorns educatius com a vehicle primordial per a garantir els drets de la infància. Un compromís que es demostra en la seua tasca educativa que, durant 15 anys, ha promogut, mantingut i defensat els projectes de suport educatiu, centres de dia i centres d’acolliment.