Les jornades d’inici de curs de la Fundació Ángel Tomás- FISAT han conclòs després de diferents sessions dirigides a cadascuna de les plataformes socials.
Per: FISAT
L’Esperança guiarà el dia a dia en els projectes de FISAT. Amb aquest objectiu, en la jornada d’inici de curs de la fundació, les treballadores i treballadors van reflexionar sobre el seu sentit i com viure en clau d’Esperanza.
Les jornades d’inici de curs de la Fundació Ángel Tomás- FISAT han conclòs després de diferents sessions dirigides a cadascuna de les plataformes socials. Encara que trobem a faltar una trobada conjunta de tota l’entitat, seguim amb els protocols COVID.
Els projectes socials de València, Borriana, Alacant, Cartagena i l’equip de seu central van tindre un temps compartit per a pensar sobre el significat del lema inspectorial d’enguany: “Ens mou l’Esperança”. Amb el suport de cançons, poemes, il·lustracions i parlaments van reflexionar sobre el seu sentit. Què és l’Esperança? Què no ha de faltar en l’Esperança? Som Esperanza? Necessitem Esperanza?. “L’Esperança ha de ser transcendent, contagiosa i solidària”, contava Josan Montull en una dels vídeos que van servir per a argumentar.
No podia faltar la figura de Don Bosco per a reflexionar sobre l’Esperança en clau salesiana. Ell va ser un somiador, un home d’Esperanza. A través de la “Carta de Roma”, escrita per Don Bosco en 1884, dirigida a la comunitat de Torí-Valdocco, es va extrapolar la seua realitat a l’actual en els projectes socials salesians.
Finalment, cada projecte va generar un decàleg per a treballar en clau d’Esperanza aquest curs.
L’Esperança guiarà el dia a dia en els projectes de FISAT. Amb aqueix objectiu, en la jornada d’inici de curs de la fundació, les treballadores i treballadors van reflexionar sobre el seu sentit i com viure en clau d’Esperanza.
Les jornades d’inici de curs de la Fundació Ángel Tomás- FISAT han conclòs després de diferents sessions dirigides a cadascuna de les plataformes socials. Encara que trobem a faltar una trobada conjunta de tota l’entitat, seguim amb els protocols COVID.
L’objectiu d’aquestes jornades és començar el curs amb una reflexió personal i en grup, enguany centrats en l’Esperança.
Els projectes socials de València, Borriana, Alacant, Cartagena i l’equip de seu central van tindre un temps compartit per a pensar sobre el significat del lema inspectorial d’enguany: “Ens mou l’Esperança”. Amb el suport de cançons, poemes, il·lustracions i parlaments van reflexionar sobre el seu sentit. Què és l’Esperança? Què no ha de faltar en l’Esperança? Som Esperanza? Necessitem Esperanza?. “L’Esperança ha de ser transcendent, contagiosa i solidària”, contava Josan Montull en una dels vídeos que van servir per a argumentar.
No podia faltar la figura de Don Bosco per a reflexionar sobre l’Esperança en clau salesiana. Ell va ser un somiador, un home d’Esperanza. A través de la “Carta de Roma”, escrita per Don Bosco en 1884, dirigida a la comunitat de Torí-Valdocco, es va extrapolar la seua realitat a l’actual en els projectes socials salesians.
Finalment, cada projecte va generar un decàleg per a treballar en clau d’Esperanza aquest curs.