La inclusió de la joventut extutelada i com s’aborda el seu procés d’emancipació des dels diferents recursos públics i concertats en la Comunitat Valenciana va ser objecte d’anàlisi en la I jornada professional de la xarxa d’emancipació de València.

 

Per: FISAT

Sota el títol “Parlem d’emancipació” va reunir professionals que treballen en aquests recursos, així com a joves destinataris que van oferir el seu testimoniatge. Professionals de les llars d’emancipació de la fundació FISAT a València, Pisos Magone i Pis Maín, han participat en aquesta trobada, celebrada el 23 de febrer en la Facultat de Ciències Socials de València.

En aquesta jornada es van abordar els assoliments i els reptes de la Xarxa d’Emancipació per a joventut extutelada; i la salut emocional de la joventut extutelada.

Millora de l’escenari de la joventut extutelada

De les reflexions exposades assenyalar la importància que ha suposat la renda valenciana d’inclusió que en el cas de la joventut tutelada poden sol·licitar-la fins a sis mesos abans de complir la majoria d’edat, facilitant la transició a una vida independent quan deixen de tenir un vincle legal amb l’Administració, podent prendre la decisió d’optar a alguna plaça en llars, independitzar-se o bé, sol·licitar suport de les oficines mentora.

D’altra banda, la reforma del Reglament de la llei d’Estrangeria ha contribuït en la millora del model migratori en afavorir la incorporació al mercat laboral. Aquesta reforma pretén reduir la vulnerabilitat de menors i persones joves extutelades, a més de donar resposta a la disfuncionalitat que deixava a moltes persones joves en situació d’irregularitat sobrevinguda i en risc d’exclusió social, una vegada finalitzada la tutela.
També consolida que les autoritzacions de residència habiliten per a treballar quan el menor
compleix els 16 anys.

Una altra anotació important és que per a les renovacions com a majors de 18 anys, es redueix l’acreditació desproporcionada, de mitjans econòmics suficients, a la quantia màxima de l’Ingrés Mínim Vital que en 2023 se situa en 565,37 euros. On es permet computar els ingressos procedents d’una ocupació o del sistema social i es tenen en compte els informes sobre esforç d’integració, continuïtat d’estudis o formació.

Per tant, la reforma del reglament i la Xarxa d’emancipació, junt a l’aposta per la Renda Valenciana d’Inclusió, han diversificat les possibilitats d’elecció de la joventut ex tutelada de cara al seu propi procés d’autonomia.

Xarxa d’emancipació de la Comunitat Valenciana

Respecte a la Xarxa d’emancipació es considera que la posada en marxa de la Xarxa sens dubte va ser un bufo d’aire fresc en aquell moment i el continua sent avui dia, després de l’estabilització del model i l’ampliació de places al novembre de 2022 fins a un total de 180 en tota la Comunitat Valenciana, a més de les oficines mentora i mentora plus. Tot això a través de l’acció concertada per a un període de quatre anys.

Paral·lelament al nou escenari més favorable, Rosana Palomares, treballadora de la fundació FISAT, i membre del departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València, va destacar la importància de plantejar bé el pla de treball amb cada persona en l’última fase de la seua estada en el centre de protecció de menors. “És fonamental plantejar-los tots els escenaris i opcions possibles per a poder-los acompanyar en la presa de decisions que poden marcar el seu futur. Quins poden ser els escenaris? Optar a una plaça residencial en emancipació, tornar amb les seues famílies, compartir pis amb amistats o coneguts, trobar un treball abans de sortir del centre i tenir estalvis, acompanyament en temes puntuals, que se’ls concedeix una ajuda econòmica com la RVI perquè són capaços de gestionar-se i fer la seva vida de manera autònoma, accedir a un lloguer social, si es tenen ingressos…”.

No obstant això, un dels principals problemes als quals s’enfronta la joventut és l’accés a l’habitatge. “Amb massa freqüència ens trobem amb casos en els quals han finalitzat el seu procés en les llars: tenen ingressos regulars, diners estalviats, eines que els faciliten l’accés al món adult, però en canvi, es troben amb dificultats per a trobar habitatge, prolongant-se la sortida del recurs. També ens trobem a vegades, amb condicions de treball precàries i, malgrat ser persones molt preparades, no poden sortir de les llars en les millors condicions”.

En este sentit destacar que influeix la percepció social que es té de la joventut tutelada i extutelada. “És molt important destacar que aquesta joventut amb un bagatge vital complex, és una oportunitat, no un risc, i veure’ls d’una altra manera és desenfocar la qüestió. Sens dubte, és una pèrdua de talent no formar a joves que vulguin estudiar i amb freqüència es relaciona a aquesta joventut amb persones amb un treball poc qualificat. D’aquí la importància d’apostar per la formació, ja que enforteix l’accés a una millor ocupació per a poder dur a terme una vida plenament autònoma. Encara que, no perdem de vista que una major facilitat d’accés al mercat laboral, tal com ha facilitat la modificació del reglament, no sempre ve acompanyada de la valoració del treball i les exigències pròpies del mercat laboral”.

En l’última part de la jornada van participar joves destinataris i destinatàries dels projectes per a donar veu a la seva experiència, opinió i propostes de millora. Una d’aquestes protagonistes forma part de la llar d’emancipació Main de la fundació FISAT, qui va destacar el clima de família, que ha passat moments bonics i que la llar està sent un suport molt important per a aconseguir els seus assoliments.

FISAT compta amb 8 pisos d’emancipació en la Comunitat Valenciana; tres a València, un a Borriana i quatre a la província d’Alacant (Alacant, Elx i Villena)

Les llars d’emancipació estan en concert amb la Generalitat Valenciana. Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.