Rosendo Soler, director de Salesians Alacant, va xarrar en FISAT et Conta amb Cristina Martínez Ferrando, per a acostar-nos a la realitat social d’Alacant amb la qual la casa salesiana s’involucra i dóna resposta, a través dels projectes de la Fundació Ángel Tomás- FISAT.

Per: FISAT

Gràcies a Rosendo hem parlat de l’important treball que es fa en els projectes per a equilibrar la balança de les oportunitats amb persones en situació de vulnerabilitat, però també de les grans dificultats financeres que posen en perill la continuïtat d’alguns projectes.

Pots veure la xarrada completa en Instagram

El pis Don Bosco d’Alacant és una llar d’emancipació per a joves extutelats. És el projecte més veterà que sorgeix per iniciativa de la comunitat salesiana que posa a disposició un habitatge per a acollir a xics que han estat en protecció quan eren menors. “Actualment les places estan completes, hi ha sis xics, tots estan formant-se amb molta il·lusió i tractant d’aconseguir en aquest laberint burocràtic la targeta de residència o un permís de treball”, explica Rosendo.

Equilibris entre concerts i subvencions

El Pis Don Bosco s’ha consolidat gràcies a la professionalització del recurs que actualment gestiona FISAT. Compta amb tres professionals i ha passat d’estar subvencionat a estar concertat per la Generalitat Valenciana el que li atorga una major estabilitat econòmica.

“Ja han passat més de 40 joves pel pis i estem molt contents. És un projecte de futur que vol sembrar en els xavals unes eines perquè s’òbriguen al futur”.

El model de concert no és l’habitual. Actualment només els pisos d’emancipació i els dos centres de dia amb què compta FISAT estan concertats. És a dir, 9 dels 35 projectes, la resta es financen mitjançant subvencions públiques i alguna ajuda privada.

És el cas del projectes Alraso Alacant, per a l’acolliment, convivència i interculturalitat i el projecte Somos Parte per a la inserció sociolaboral.

Tots dos donen resposta a una realitat social de la província. “Alacant és port d’immigració. Alraso, que venia de Cartagena, se’ns va ficar amb molta il·lusió. Està creixent i buscant nous suports. Ofereix aprenentatge de l’idioma, orientació, estableix vincles i relacions entre les persones, ajuda en la paperassa. És un treball molt meritori en el qual col·laboren persones voluntàries, el mateix centre juvenil…”.

“Somos Parte ens ha omplit la casa de cursos molt variats.Treballen molt bé els itineraris formatius, desenvolupen les capacitats de les persones i estableixen relacions amb empreses. FISAT es va fent notar i va teixint aliances amb empreses que tenen el seu nom”.

“Aquest projecte en concret ha omplit d’alegria la casa perquè és un tràfec constant de gent que ve a fer cursos, a assessorar-se, a fer el seu seguiment i acompanyament i ha convertit la casa en un formiguer de participació”.

“Els tres projectes són diferents però treballen en conjunt”, resumeix Rosendo. “Van assentant-se però no descartem altres projectes com un PAE o un centre de dia; la casa i l’obra tenen flexibilitat i pot donar pas a altres iniciatives que serien molt necessàries en la zona”.

Però en aquest present i futur és molt important comptar amb el suport de les persones. La millor manera de convéncer-se és conéixer el treball que es fa i com es fa. En aquest sentit, Rosendo ens parla del que caracteritza als projectes socials salesians: “Confiança, familiaritat, la companyia, una porta oberta, no posem objeccions en què ningú vinga. Un quan entra ací nota que és a  casa seua”.

I especialment ressenyable és que “amb més o menys recursos el projecte no es tanca. Hi ha moments en què s’han mantingut amb mínims el Somos Parte i Alraso. Hi ha hagut moments molt estrets en el pis d’emancipació i s’ha tirat cap avant en la comunitat perquè tot funcione… no els deixem sols, però no volem que siga només un recurs econòmic sinó un recurs social que cal mantindre amb tota mena d’ajuda”, subratlla.

“Tot el que es fa en FISAT no es pot pagar perquè hi ha molt de cor, molta entrega, molt de voluntari, molt de moment en el qual s’estira l’horari fins al límit… i això lògicament no ho pot pagar una administració. D’altra banda, l’administració arriba fins on arriba”. Per això “tindre una bossa social que vaja mantenint, cuidant i sentint-se part de FISAT ens ajudarà a créixer”.